|









|
Ona
volta gh’era on pover-òmm.
El
gh’aveva trèdes fiœu, e el saveva minga come fa per
dagh de mangià.
On
dì, el ghe dis a sti fiœu: - “Andèm in campagna, in
d’on quaj sit, a vedè, se podem trovà quajghedun de
podè damm on poo de pàn, on quajcoss de podè mangià.”
-
Reussissen
a vess in d’ona campagna: là, gh’è on sit cont ona córt,
e van denter. Gh’e là ona donna; e el Tredesìn el ghe
dis, se la gh’aveva de dagh quajcoss, ch’el gh’aveva
tredes fiœu. E lee la ghe dis: - “Pover-òmm, adess, me
rincress, poss dav nient, perchè bisogna, che ve sconda;
perché, se ven a cà el me marì, che l’è el mago,
l’è bon de mèttes adrée a mangià i voster fiœu.
Donca, prima besogna, che ve metta in cantinna; e che daga
de mangià a lu. E pœu dopo gh’el diròo, che ve faròo
vegnì de sora e ghe daròo de mangià anca ai voster fiœu.”
-
Difatti,
el mago, el ven a cà. El ven a cà e el dis: - “Truss
trusc, odor de cristianusc.” - “Tœu el mangià, perchè
chi gh’è nissun de mangià.” - Quand l’ha avùu ben
mangiàa, lèe la ghe dis allora: - “Sì caro ti; hoo
scondùu in cantinna on pover-òmm con trèdes fiœu. Te
vedet, di fiœu ghe n’emm anca nun. Sicchè, te vedet,
donca, besogna dagh de mangià a quij pover fiœu lì.”
-
S’ciao,
je fa vegnì de sora, e ghe dan da mangià a sti fiœu. E
lu, el dis: - “Ben, adess, metti a dormì tucc. E
mettegh in còo, ai noster de nun, la barretta bianca; e
ai só de lu, ona scuffia rossa.” - E s’ciao, vann à
dormì.
Lu,
el Tredesein, el lassa indormentà tutti i fiœu; e pœu
adasi adasi el va, el ghe tira via la scuffia di so fiœu
e ghe l’ha missa in testa a i fiœu del mago; e quella,
che gh’aveva i fiœu del mago, gh l’ha missa in testa
a i so de lu. E lu, el mago, la mattina el se desseda, el
leva sû, el va, el ciappa tutt quij della scuffia rossa e
je mazza tucc e pœu via al va.
E
allora el Tredesìn, che stava lì a guardia, che lu, el
se l’è immaginàa, che ghe stava denter quajcoss, che
lu (el mago) el voreva fa quel tradiment, el ciappa i sò
fiœu, je fa vestì e pœu via el scappa.
La
mièe del mago, la va per fa levà su i so fiœu, la je trœuva,
ch’eren tutti mazzàa. Ven a cà el mago; la ghe dis: -
“Cossa t’hé fàaa, ti? t’hé mazzàa tutti i noster
fiœu.” - Allora el mago el dis: - “Ah quel baloss
ddde quel Tredesìn! l’ha capìi, che mi voreva mazzàgh
i fiœu! e lu, l’ha scambiàa i scuffi e mi ho mazzàa i
mè.” -
S’ciao,
el Tredesìn, el va, el saveva minga come podè fa per viv
con tutti sti fiœu. Ven, che on servitor del Re l’ha
sentùu sta robba, che era succes de sto Tredesìn; e lu
ghe le conta al Re, per vedè s’el podeva dagh quajcossa
a sto pover-òmm, ch’el podeva minga mantegnì i sò fiœu.
E
lu, el Re, el dìs: - “Sent, digh inscì: se l’è bon
de andà là del mago a robà quel pappagall, ch’el
gh’ha lu, che mi ghe darò ona gran sòmma.” - E lu,
el Tredesìn, el dis: - “Ma cooom’hoo de falla mì?
Basta, provaròo d’andà là, quand el gh’è minga in
càsa lu, che forsi con soa mièe poderoo robaghel.” -
Difatti, el va; la gh’era, lee.
L’eva
lì cont in man el pappagal per portaghel via, quand càpita
el mago.
El
mago, el ghe dis: - “Ah, te set chì adess? Te ne m’hè
faa già vœunna; adess te see chì per famm quella di dò.”
- El l’ha ligàa, e pœu el dis a la soa mièe: -
“Guarda chì, adess andaròo a tœu l’acqua rasa, che
vœuj dagh el fœugh. Ti intrettant ciappa sto bel legn chì,
e la folc; e s’cèppa sto legn. Che inscì, quand vegni
a cà. metti su quij legn lì e l’acqua rasa e el brusi.”
-
çee,
sta povera donna, la ghe dava per s’ceppà sto egn, ma
la stentava a s’cepall, perchè l’era tant dur. El
Tredesìn, allora, el ghe dis: - “Povera donna,
deslighem on moment e tel s’ceppi mì; e s’ciao! dopo,
te tornet a ligamm, e inscì el tò marì el ven a ca e el
trœuva bell’e s’ceppàa la legna.” -
Lee,
le disliga; e lu, appena desligàa, corr, va a tœu el
pappagall e via el scappa. Ven a casa el mago per dagh el
fœugh, el trœuva, che gh’è pu nè el tredesìn, nè
pappagall. Allora, el se mett a batt la mièe, perché
l’ha desligàa e l’ha lassàa andà via; e el fa ona
baruffa del diavol.
Intrattant,
lu, el Tredesìn, el va a portagh el sò pappagall al Re.
El Re, el ghe dà on gran bell regal, che l’era content
comè. El dis: - “Adess, te devet famen on alter. Mi
desideri, che te vaghet là a robagh quella coverta, che
lu el gh’ha in sul lett, che l’è tutta pienna de
campanitt.” - “Cara lu, com’hoo de fà mì, a andà
a tœu ona coverta, tutta pienna de campanitt?” - “E
pur, te devet fa el possibel de andalla a tœu.” -
Tredesìn, el va.
El
va là intrettant, che soa mièe (del Mago) l’era de
bass a fa i sò robb; e lu, el va de sora adasi adasi cont
del bombas; e l’è stàa là imbottì tutt sti campanitt
per non fà, che sonassen; e pœu el s’è scondùu. A la
sira, el mago, el va in lett; lu, el Tredesìn, el le
lassa indormentà ben ben; e pœu el comincia a poch a
poch a tirà in giò, a tirà in giò.
Lu,
el mago, el se desseda; el dis: - “Cosso l’è inscì,
che sent la coverta a tirà giò?” - E lu, el Tredesìn,
el fa: - “Gnau, gnau!” - el fa mostra de vess on gatt.
El le lassa indormentà ben ben e pœu a poch a poch l’è
reussì a tiraghela giò. E pœu via l’è andàa con la
soa coverta. El mago, la mattinna, el cerca la coverta e
la trœuva no, el la trœuva in nissun sit: - “Ah, quel
balòss de quel Tredesìn, ch’el m’ha fàa quella di
trè. S’el me po reussì a vegnì in man... domà, che
poda reussì a aveghel in di man, mi già el mazzi, perchè
el me n’ha faa tropp.” - Lu, el Tredesìn, el va dal
Re.
El
Re, el ghe dis: - “Bravo, ma te see propi bravo, te ghe
see reussì. Adess te do ona gran somma, che pœu ti
staree ben. Adess te devet famen on’altra: allora te set
on sciòr. T’he de femen on’altra, e allore te
devantet on sciòr. Te devet fà in manera, de consegnamm
a mi el mago.” - “Com’hoo mai de fà? Ch’el mago
adessss, s’el me ciappa, el me mazza! Basta, faroo de
tutt, per fagh anca questa.” - El pensa, el se vestiss
tutt divers de quell del sò sòlit, el mett ona barba
finta e pœu el va là. El ghe dis a soa mièe: - “Voj!
gh’è minga in cà el voster marì?” - “Sì, ch’el
gh’è; adess vòo a ciamall subet.” - E el Tredesìn,
el ghe dis: - “Mi sont vegnùu chì de l&p;ugrrave;,
perchè gh’hoo bisogn on piasè. L’ha de savé, che mi
hoo mazzàa vun, che ghe disen el Tredesìn, e hoo de fagh
la cassa e gh’hòo minga de ass de faghela.
Sont
vegnùu de lu a
vedè, s’el vœur minga damm di ass.” - El mago, el
dis: - “Bravo, t’hè fàa ben de mazzall: te doo subet
i ass. Ven chì, ven chì! Te juttaròo anca mi a falla,
la cassa, per mett denter quel birbòn. Va là!...” - El
ghe da di ass; e lu, el s’è missss adree, el Tredesìn,
a fa la cassa. E lu, el mago, l’è semper stàa lí a
guardargh adoss. L’ha preparada in manera de vess pront
a podella sarà. . Quand l’ha finida: - “Adess mo sont
infesciàa, perchè sòo minga la grandezza, per vedè se
l’andarà ben. Me par, ch’el sia grand compagn de lu,
el Tredesìn. Ch’el prœuva on poo a andà denter lu,
che inscì vedaroo, perché l’è grand come lu. Se la
geh va be a lu, l’andarà ben anca al Tredesìn.” -
“Ben, spetta, adess vòo denter subeeet. Guarda, guarda,
se la va ben.” - Quand l’è stàa denter, el Tredesin,
el mett su el coverc, e tich tach in d’on moment l’è
stàa piccada giò la cassa. Però, el gh’aveva faa di
bus in de la cassa per podir fiadà, perchè lu l’aveva
de consegnall viv al Re. El gh’aveva visin di sò amis,
per jutall a portà sta cassa. Lór hin stàa là pront; e
hin andàa e l’han portada là a la cort del re. Ghe
l’han consegnada al Re; e el Re l’è stàa tutt
content a vedè, che l’è reussìi a consegnagh el mago
bell e viv. El gh’ha daa ona gran somma, che l’è
stada assèe de fa el scior per tutt el temp de la soa
vita.
|